dimecres, 23 d’abril del 2014

On caben dos... Patinada amb pirueta

Hola, sóc la Beatriz i aquesta és la meva primera entrada en aquests Blog de petitPIC.

Que és petitPIC? petitPIC és el projecte de la meva parella Eloi i el meu, que uneix el nostre ofici i aficions amb el fet que som pares.

Amb el naixement de la Berta va néixer també la idea, i es va quedar donant voltes al nostre cap i fins després del naixement de Joan no vam decidir posar-nos mans a l'obra.

Li vam dedicar mesos de treball i amb l'ajuda econòmica de la família vam crear els primers productes i la nostra tenda online, però amb tot apunt, el dia a dia i l'economia no ens va permetre impulsar el projecte i se'ns va quedar als llimbs de les tendes online i les xarxes socials.

Fa uns mesos el nostre dia a dia es va veure "sacsejat" per una gran notícia que ens ha donat forces per tornar a impulsar petitPIC, aquesta vegada enterrant l'excusa del temps i els diners.

La GRAN NOTICIA és que...

- El Joan i la Berta tindran un germanet ! 
... tranquil, endavant, et pots alegrar per nosaltres:
- Que dius? De debò? Felicitats!! Que valents!
... si, si no tinguis por, hi ha confiança, ho pots preguntar que no semblaràs indiscret:
- Però és buscat? 
... i responem amb un gran somriure:
- Per descomptat; 
  1. Amb dos ens avorríem.
  2. Els avantatges del carnet de família nombrosa són un gran incentiu.
  3. El més important, amb uns pares d'ulls blaus i verds. La tercera és la bona, el tercer no sortirà també amb els ulls marrons, no?
... ara pots fer l'altra pregunta, aquesta te la llegim als ulls:
Il·lustració retocada original de thegraphicsfairy.com
- Però com és possible...
... tranquil un cop més nosaltres la responem amb orgull per la nostra fertilitat.
- Mira, per a una vegada al mes que sortim de passeig, amb uns patins ens conformem, no necessitem vehicles motoritzats. 
- En un d'aquests passejos amb patins vam tenir una petita caiguda, va ser una petita rascada pel qual no feia falta ni una tireta però per ser previnguts vam anar al metge. 
- En el metge ens va dir que es curava amb una pastilleta i ens van dir "amb això segur que no passa res, ara és el 90% efectiva". 
- Un mes després vam esbrinar que va ser una patinada amb una pirueta amb la qual vam aterrar en l'altre 10%.
Per descomptat sabem que després d'això hi havia altres opcions però després del "impossible" i del "Què fem? Riure o plorar?" va venir "increïble" "On caben dos caben tres" i no vam trigar a estar contents per aquesta patinada, bé, per aquesta pirueta.

Gràcies a tots per les vostres felicitacions i compartir la nostra alegria.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada